Tancament

Ha arribat el final d'aquesta assignatura i etapa. La realització d'aquesta assignatura m'ha suposat un gran descobriment respecte tot allò que podem trobar actualment a la xarxa per utilitzar-ho a les aules. Algunes de les eines que hem treballat ja les coneixia però, tot i haver-les utilitzat no sabia moltes de les possibilitats que aquestes oferien. Tanmateix, he pogut utilitzar eines que no sabia que existien i penso que són molt útils per proposar dinàmiques més innovadores i motivadores pels alumnes. 

Pel que fa a la realització del nostre DPA, penso que proposar-ho als nostres alumnes és molt enriquidor, ja que els permet reflexionar sobre què van fent a l'aula i els ajudar a ser més crítics i reflexius en un futur. Tanmateix, els ajuda a ser constants i anar adquirint hàbits com la responsabilitat, fet que els ajudarà a ser més autònoms durant tot el seu procés d'aprenentatge. 

A continuació trobareu un vídeo on exposo en poc més d'un minut què podem trobar al bloc, de què m'ha servit fer-lo i unes petites conclusions sobre el que m'enduc d'aquesta assignatura com a futura mestra. Per la realització d'aquest vídeo he utilitzat un programa on-line que van fer servir unes companyes per la seva exposició del treball en grup. Aquest programa es diu ANIMAKER:

Moltes gràcies per llegir el meu bloc i fins aviat! 

Exposicions grupals

Durant les últimes 4 sessions (4, 8, 11 i 18 de maig) hem estat posant en comú els diversos treballs que hem fet en grup referent a diversos temàtiques relacionades amb les TIC i l'ús d'aquestes a l'aula.

A continuació faré una petita reflexió de cada una de les sessions sense explicar de manera detallada cada una de les sessions. Aquesta explicació està publicada al bloc que hem fet de manera conjunta tot el grup. 

Dijous 4 de maig 

Els mòbils a l'aula

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 4 i ens han proposat dur a terme una gimcana utilitzant el nostre mòbil com a mitjà de comunicació entre elles i els diferents grups. Aquest tipus d'activitat és molt adient per dur-les a terme a les aules, ja que fem ús d'un dispositiu que normalment està prohibit el seu ús a les aules i, d'aquesta manera, ensenyem als alumnes que en determinats casos es poden utilitzar amb una finalitat educativa. En aquest cas, les proves que havíem de superar estaven relacionades amb les matemàtiques i, això també ho podem dur a terme a les aules. Podem fer gimcanes per veure si han assolit els diversos continguts treballats a l'aula, ja siguin matemàtics, de ciències o de llengües, entre d'altres. 

Dilluns 8 de maig

Les Apps a les escoles

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 1 i ens han presentat un seguit d'Apps que podem utilitzar a l'aula. Aquestes Apps les han classificat tenint en compte els següents criteris: 

• Organitzatives pels mestres
• Creació de materials
• Organitzativa pel alumnes
• Coneixements

Penso que tenir en compte diferents Apps ens pot facilitar el dia a dia a les aules, ja que d'aquesta manera podrem organitzar millor el que es fa a l'escola i treure el màxim rendiment de tot allò que ens proporciona la xarxa de manera gratuïta. 

TIC i llengües

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 2 i hem estat treballant les llengües a través de les TIC. Ens han proposat utilitzar un programa per editar vídeos per tal de fer el doblatge d'un vídeo proposat per elles. Penso que aquest tipus d'activitat és molt adient per treballar tot el que té a veure amb la llengua així com el treball en grup, ja que abans de gravar l'àudio hem hagut de planificar, escriure i revisar el text que volíem posar al vídeo així com quadrar el que dèiem amb els moviments o canvis d'imatge que passaven al vídeo. Per tant, és una bona manera de treballar una matèria que normalment no es lliga tant amb les TIC. 

Dijous 11 de maig

Gamificació

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 3 i ens han proposat participar en un Room Scape que havíen muntat en diferents espais de la facultat, ja que no podien disposar d'un únic espai tal com es fa en realitat en un Room Scape. Penso que aquesta sessió ha estat molt interessant i molt ben pensada per tal de fomentar la cohesió de grup, ja que per poder trobar la solució al "problema" plantejat cal la col·laboració de tot el grup. Aquest tipus de proposta es poden dur a terme a les escoles per tal de treballar aquesta cohesió de grup, sobretot en aquells grups on costi el fet de treballar en grup o de respectar-se els uns als altres. 

Assetjament

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 5 i per començar hem hagut de dur a terme una tasca prèvia que ens havien demanat via mail uns dies abans. Hem hagut de fer "bullying" a una membre del nostre grup, és a dir, hem hagut d'ignorar o no contestar-li quan ens preguntés alguna cosa durant la classe de TIC. Penso que per dur a terme aquest tipus de proposta a les aules hem d'anar molt en compte, ja que en el nostre cas som adultes i sabem que es tracta d'un joc però en el cas d'uns nens preadolescents doncs poden caure en l'error i portar aquest joc a una realitat i acabar provocant bullying de manera real. Per tant, si volem dur a terme aquest tipus d'activitat a l'aula per conscienciar als alumnes que no han de fer assetjament a cap company i que si veuen que algun company ho passa malament aturar-ho, hem de tenir molt present com són les relacions socials dins de l'aula on volem dur-ho a terme i deixar clar en tot moment les condicions del joc i que en tot moment es tracta d'un joc. 

Geolocalització

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 6 i ens han proposat realitzar un seguit de proves situades en diferents llocs al voltant de la facultat. Per trobar els llocs on fer les proves hem utilitzat una Apps (Eduloc) on se'ns situava la facultat i els diversos punts de les proves. D'aquesta manera ens havíem de situar en el mapa i anar a cada un dels llocs marcats en aquest. Aquesta tasca és interessant per dur-la a terme a les aules per tant que els alumnes se sàpiguen moure per l'espai i sàpiguen interpretar i utilitzar un mapa. 

Dilluns 15 de maig

Robòtica

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 7 i ens han proposat dividir-nos en grups on cada un manipularia i coneixeria un dels robots que es fan servir a les aules. En utilitzar cada grup un robot diferent després hem hagut d'explicar a la resta de companyes com funcionava el robot i quines avantatges i inconvenients té el robot que ens ha tocat. El fet de treballar a les aules a través de la programació de robots va molt bé per a què siguin conscients del que suposa fer seqüències i tenir molt clar quins moviments volem que faci el robot i posar-los en l'ordre correcte per a què facin allò que volem. 

Els codis QR

La última sessió l'hem dinamitzat el meu grup i explicaré la nostra experiència i les conclusions finals a la següent entrada del bloc. 

Finalment, com a conclusions generals de les diferents sessions, dir que han estat molt interessant, ja que hem pogut apropar-nos a una gran quantitat de recursos i materials i els hem pogut manipular en primera persona, fet que ens ajuda a poder-los utilitzar en un futur proper quan estiguem davant d'una aula i vulguem fer servir algun d'aquests recursos. 

Pla TAC de l'escola de pràctiques

Per conèixer quin ús fan de les TAC a la meva escola de pràctiques, juntament amb 2 companyes de la classe que han fet les pràctiques a la mateixa escola que jo, ens vam plantejar un seguit de preguntes per tal de formular-les al responsable de tecnologia de l’escola. Aquestes preguntes eren:

1. Teniu Pla TAC? Des de quan està en funcionament?
2. Qui s’encarrega d’aquest Pla? De revisar que es compleixi i de reformular-lo?
3. Com funciona aquest Pla? És present a tots els cursos de primària?
4. Quines tecnologies utilitza?

Després d’haver entrevistat al responsable de tecnologia, podem afirmar que a l’escola disposen del Pla TAC, ja que es van veure amb la necessitat d’equipar l’escola de tecnologia. Primer van introduir les PDI l'any 2008-10, posteriorment el curs 2010-11 els armaris de portàtils i el Garbí Virtual (moodle), el curs 2012-13 va iniciar-se la Robòtica i es van substituir les PDI per TV. El curs 2014-15 va comprar-se una impressora 3D. Aquest curs 2016-17 s'han incorporat robots a Educació Infantil. I, actualment tots els alumnes des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat porten el seu dispositiu (tauleta) i la resta de l’escola poden utilitzar els armaris de tauletes i portàtils disponibles a l'escola. Aquestes tauletes (iPads) estan connectats a través del sistema d’AirPlay a totes les aules. El fet que tot estigui connectat dóna transparència als dispositius i els coneixements i l'intercanvi d'informació pot fluir sense problemes. Tots els mestres de l’escola (o la majoria) tenen formació i /o la segueixen reben sobre l’ús de les TIC. i setmanalment s'imparteixen les "Pastilles TIC", compartint coneixements entre els companys del Claustre. L’ús de les TAC també facilita el treball amb aquells alumnes amb dificultats d’aprenentatge i en tot moment estan en contacte amb el DOP (Departament d’Orientació Psicopedagògica).

Aquest pla es coordina setmanalment  mitjançant els Caps de Departament de les diferents Competències, aplicant les possibilitats que ofereix transversalment en les diferents matèries. I, anualment es fa una avaluació del pla a través de les aportacions de la resta de mestres i dels membres del Departament.

Sessió 7 (2): Experiència d'en XNAP (gimcana telemàtica interactiva) i proposta de treball

A la sessió d'avui se'ns ha presentat una experiència que es va dur a terme fa uns anys a una escola de primària (si cliqueu aquí podreu accedir a la web utilitzada durant l'experiència). Aquesta experiència consistia en realitzar una gimcana telemàtica interactiva, és a dir, a mantenir relació a distància a través de l'ordinador. En el cas d'aquesta experiència, els alumnes mantenien una relació virtual amb un personatge fictici (portat pel mestre) amb el qual establien un diàleg i aquest els generava situacions on ells havien de resoldre petits problemes. El mestre, a través dels problemes que els plantejava en nom d'aquest personatge aprofitava per treballar altres àrees però d'una manera més motivadora pels seus alumnes. 

Pel que fa a nosaltres, se'ns ha plantejat la possibilitat de realitzar una tasca similar en col·laboració amb l'escola Collaso i Gil de Barcelona. Després d'haver posat en comú diverses idees, hem decidit prendre com a fil conductor el segrest d'un espia (nosaltres adoptem el paper de l'espia) per tal de plantejar reptes, enigmes, problemes als alumnes d'aquesta escola. Un cop decidit el fil conductor, ens hem organitzat de la següent manera: Cada setmana un grup  es comunica amb l’escola i els proposa un enigma.

Realitzar aquest tipus de pràctica penso que ens pot ajudar per agafar recursos i estratègies que, el dia de demà podrem dur a terme amb els nostres alumnes. 

Sessió 7 (1): El Pla TAC de centre

Tot centre hauria de tenir un Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) on es recullen les característiques actuals del centre en relació a les TAC, es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa als aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars respecte les TAC.

El Departament d'Ensenyament de Catalunya ha elaborat un document on s'especifica què ha de constar a cada apartat i dóna algunes orientacions. Quan entrem a la pàgina web del Departament que tracta sobre el Pla TAC (enllaçat més amunt) ens trobem amb aquesta imatge on està enllaçat tot allò que caracteritza cada apartat d'aquest.

Inicialment, la informàtica es considerava un dels objectius d’aprenentatge i estava considerada com una assignatura on l’objectiu era saber fer servir l’ordinador. Després, aquesta s’ha considerat com a un recurs per aprendre qualsevol dels altres continguts educatius. Actualment podem generar situacions per tal que l’alumne pugui construir individualment el seu propi coneixement. Tot i poder generar aquestes situacions, ens trobem davant de dos tipus de factor que mediatitzen aquest ús a les escoles.

Primerament, ens trobem les barreres de primer ordre que serien les que no depenen exclusivament del professorat i serien les següents:

1. El grau d’accés als ordinadors, connexions i programari.

2. La disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies.

3. El grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a terme aquestes tasques.

Seguidament, trobem les barreres de segon ordre que serien les creences del professorat en relació a (aquestes ens afecten més directament als docents):

1. L’ensenyament-aprenentatge.

2. Al paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu.

3. Al tipus de pràctiques metodològiques que adopten.

Personalment, penso que és important que tots escola que vulgui utilitzar les TAC a les seves aules disposi d'aquest Pla per tal de garantir i tenir clar quina és la finalitat d'aquest ús pels alumnes. És molt important que tot el que es faci a l'escola tingui un sentit, uns objectius i una finalitat clara i, a partir d'aquest Pla, ens podem assegurar que això passi pel que fa a les tecnologies. Tanmateix, degut a que estem en un moment on la tecnologia està present en el nostre dia a dia i, també a les aules, les 24 hores dia, hem de tenir molt clar com les usem a l'escola i què pretenem aconseguir amb elles.

Sessió 1: L’aprenentatge i les TIC en el context de la societat digital

A la sessió d'avui, hem estat parlant sobre l'evolució que ha patit la nostra societat com a conseqüència de tres grans revolucions: agrària, industrial i digital. Abans, però, hem parlat sobre el tipus d'educació que hi ha avui dia. Segons Cristòbal Cobo, hi ha un tipus d'aprenentatge actualment que l'anomena aprenentatge invisible. Aquest fa referència a l’aprenentatge que fem quan estem duent a terme activitats de la vida quotidiana com seria mirar la televisió, anar a comprar, visualitzar un enllaç que ens ha arribat a través del Whatsapp, entre d'altres. Cobo ens diu que tota persona està en constant aprenentatge, ja que aprenem en 360º, és a dir, aprenem a tot arreu i a qualsevol espai; i, també aprenem "7x24", és a dir, durant els set dies de la setmana les 24 hores del dia. Finalment, hem de tenir clar, que una persona no només aprèn a les institucions educatives, sinó que aprèn a tot arreu on vagi i en tot moment.

Tornant a les tres grans revolucions que ha patit la nostra societat, en la que ens trobem actualment és la revolució digital. La societat actual és fruit d’una revolució cultural i tota revolució comporta un canvi tant de la manera de ser com de fer de la societat. La revolució digital va iniciar-se cap a finals del segle XX i el més important ha sigut que ens hem adonat que molta informació es pot codificar a través del sistema binari de 0 i 1. El fet de tenir tota la informació codificada ens permet passar la informació d'un ordinador a un altre, ens permet tenir accés a Internet, ens permet modificar les vegades que vulguem la informació de forma digital, ens permet tenir més qualitat així com tenir accés més fàcil a molta informació.

La societat actual està caracteritzada per denominacions diverses:

• Modernitat líquida (Bauman)
• Societat xarxa (Castells)
• Postmodernitat (Augé)
• Societat de la informació
• Societat de la ignorància
• Societat del coneixement
• Societat digital
• Societat de l’aprenentatge

Aquesta societat també està immersa en la complexitat, ja que la realitat és complexa. La societat té propietats emergents que no es poden explicar només per la suma de les parts. Per entendre la realitat cal utilitzar el pensament complex, el qual està caracteritzat pel principi dialògic, pel principi hologramàtic i pel principi del bucle retroactiu.

Finalment, en aquesta societat digital en què estem immersos, és molt important anar-se formant constantment dels canvis que hi ha així com les novetats que es van incorporant. Tal com diu Edgar Morin, aprendre no consisteix a posseir un saber veritable sinó a ser capaç de gestionar la incertesa, és a dir, ser capaços de saber si allò que ens estan explicant o que estem veient és real o no. Per tant, és important ser persones crítiques davant de qualsevol situació.