Tancament

Ha arribat el final d'aquesta assignatura i etapa. La realització d'aquesta assignatura m'ha suposat un gran descobriment respecte tot allò que podem trobar actualment a la xarxa per utilitzar-ho a les aules. Algunes de les eines que hem treballat ja les coneixia però, tot i haver-les utilitzat no sabia moltes de les possibilitats que aquestes oferien. Tanmateix, he pogut utilitzar eines que no sabia que existien i penso que són molt útils per proposar dinàmiques més innovadores i motivadores pels alumnes. 

Pel que fa a la realització del nostre DPA, penso que proposar-ho als nostres alumnes és molt enriquidor, ja que els permet reflexionar sobre què van fent a l'aula i els ajudar a ser més crítics i reflexius en un futur. Tanmateix, els ajuda a ser constants i anar adquirint hàbits com la responsabilitat, fet que els ajudarà a ser més autònoms durant tot el seu procés d'aprenentatge. 

A continuació trobareu un vídeo on exposo en poc més d'un minut què podem trobar al bloc, de què m'ha servit fer-lo i unes petites conclusions sobre el que m'enduc d'aquesta assignatura com a futura mestra. Per la realització d'aquest vídeo he utilitzat un programa on-line que van fer servir unes companyes per la seva exposició del treball en grup. Aquest programa es diu ANIMAKER:

Moltes gràcies per llegir el meu bloc i fins aviat! 

Els codis QR

Aquesta sessió l'hem dut a terme amb el meu grup i hem proposat una activitat a les nostres companyes. 

Primerament, hem iniciat la sessió explicant què són els codis QR, hem fet un recorregut històric fins a l'actualitat pel que fa a la seva evolució fins a com els coneixem avui dia i hem explicat algunes experiències escolars reals dels usos que se'n fa dels codis QR (Power point utilitzat a la presentació)

Tot seguit hem explicat la nostra proposta d'activitat que consistia en que cada grup havia de crear un codi QR on expliqués com s'utilitzen les diferents màquines que trobem per la facultat o com moure'ns per ella tenint en compte l'organització dels espais. Per poder compartir els diferents QR creats pels diversos grups hem creat un drive on cada grup ha posat el seu codi. 

Finalment, hem posat en comú els diversos codis i hem exposat les nostres conclusions respecte el que pensem sobre l'ús d'aquest recurs a les aules. 

• En el dia a dia en què ens ajuden els codis QR = IMMEDIATESA
• Importància d’incloure-les a les escoles i per què
• Té moltes possibilitats per utilitzar aquest recurs a l’aula. 
• És important que l’escola tingui dispositius per poder llegir els codis.

Personalment, penso que és un bon recurs, ja que ens permet dur a terme activitats més lúdiques com gimcanes o enigmes sobre diferents continguts o proporcionar informació tant alumnes com famílies sobre diferents aspectes de l'escola.

Exposicions grupals

Durant les últimes 4 sessions (4, 8, 11 i 18 de maig) hem estat posant en comú els diversos treballs que hem fet en grup referent a diversos temàtiques relacionades amb les TIC i l'ús d'aquestes a l'aula.

A continuació faré una petita reflexió de cada una de les sessions sense explicar de manera detallada cada una de les sessions. Aquesta explicació està publicada al bloc que hem fet de manera conjunta tot el grup. 

Dijous 4 de maig 

Els mòbils a l'aula

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 4 i ens han proposat dur a terme una gimcana utilitzant el nostre mòbil com a mitjà de comunicació entre elles i els diferents grups. Aquest tipus d'activitat és molt adient per dur-les a terme a les aules, ja que fem ús d'un dispositiu que normalment està prohibit el seu ús a les aules i, d'aquesta manera, ensenyem als alumnes que en determinats casos es poden utilitzar amb una finalitat educativa. En aquest cas, les proves que havíem de superar estaven relacionades amb les matemàtiques i, això també ho podem dur a terme a les aules. Podem fer gimcanes per veure si han assolit els diversos continguts treballats a l'aula, ja siguin matemàtics, de ciències o de llengües, entre d'altres. 

Dilluns 8 de maig

Les Apps a les escoles

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 1 i ens han presentat un seguit d'Apps que podem utilitzar a l'aula. Aquestes Apps les han classificat tenint en compte els següents criteris: 

• Organitzatives pels mestres
• Creació de materials
• Organitzativa pel alumnes
• Coneixements

Penso que tenir en compte diferents Apps ens pot facilitar el dia a dia a les aules, ja que d'aquesta manera podrem organitzar millor el que es fa a l'escola i treure el màxim rendiment de tot allò que ens proporciona la xarxa de manera gratuïta. 

TIC i llengües

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 2 i hem estat treballant les llengües a través de les TIC. Ens han proposat utilitzar un programa per editar vídeos per tal de fer el doblatge d'un vídeo proposat per elles. Penso que aquest tipus d'activitat és molt adient per treballar tot el que té a veure amb la llengua així com el treball en grup, ja que abans de gravar l'àudio hem hagut de planificar, escriure i revisar el text que volíem posar al vídeo així com quadrar el que dèiem amb els moviments o canvis d'imatge que passaven al vídeo. Per tant, és una bona manera de treballar una matèria que normalment no es lliga tant amb les TIC. 

Dijous 11 de maig

Gamificació

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 3 i ens han proposat participar en un Room Scape que havíen muntat en diferents espais de la facultat, ja que no podien disposar d'un únic espai tal com es fa en realitat en un Room Scape. Penso que aquesta sessió ha estat molt interessant i molt ben pensada per tal de fomentar la cohesió de grup, ja que per poder trobar la solució al "problema" plantejat cal la col·laboració de tot el grup. Aquest tipus de proposta es poden dur a terme a les escoles per tal de treballar aquesta cohesió de grup, sobretot en aquells grups on costi el fet de treballar en grup o de respectar-se els uns als altres. 

Assetjament

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 5 i per començar hem hagut de dur a terme una tasca prèvia que ens havien demanat via mail uns dies abans. Hem hagut de fer "bullying" a una membre del nostre grup, és a dir, hem hagut d'ignorar o no contestar-li quan ens preguntés alguna cosa durant la classe de TIC. Penso que per dur a terme aquest tipus de proposta a les aules hem d'anar molt en compte, ja que en el nostre cas som adultes i sabem que es tracta d'un joc però en el cas d'uns nens preadolescents doncs poden caure en l'error i portar aquest joc a una realitat i acabar provocant bullying de manera real. Per tant, si volem dur a terme aquest tipus d'activitat a l'aula per conscienciar als alumnes que no han de fer assetjament a cap company i que si veuen que algun company ho passa malament aturar-ho, hem de tenir molt present com són les relacions socials dins de l'aula on volem dur-ho a terme i deixar clar en tot moment les condicions del joc i que en tot moment es tracta d'un joc. 

Geolocalització

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 6 i ens han proposat realitzar un seguit de proves situades en diferents llocs al voltant de la facultat. Per trobar els llocs on fer les proves hem utilitzat una Apps (Eduloc) on se'ns situava la facultat i els diversos punts de les proves. D'aquesta manera ens havíem de situar en el mapa i anar a cada un dels llocs marcats en aquest. Aquesta tasca és interessant per dur-la a terme a les aules per tant que els alumnes se sàpiguen moure per l'espai i sàpiguen interpretar i utilitzar un mapa. 

Dilluns 15 de maig

Robòtica

Aquesta sessió l'ha dinamitzat el grup 7 i ens han proposat dividir-nos en grups on cada un manipularia i coneixeria un dels robots que es fan servir a les aules. En utilitzar cada grup un robot diferent després hem hagut d'explicar a la resta de companyes com funcionava el robot i quines avantatges i inconvenients té el robot que ens ha tocat. El fet de treballar a les aules a través de la programació de robots va molt bé per a què siguin conscients del que suposa fer seqüències i tenir molt clar quins moviments volem que faci el robot i posar-los en l'ordre correcte per a què facin allò que volem. 

Els codis QR

La última sessió l'hem dinamitzat el meu grup i explicaré la nostra experiència i les conclusions finals a la següent entrada del bloc. 

Finalment, com a conclusions generals de les diferents sessions, dir que han estat molt interessant, ja que hem pogut apropar-nos a una gran quantitat de recursos i materials i els hem pogut manipular en primera persona, fet que ens ajuda a poder-los utilitzar en un futur proper quan estiguem davant d'una aula i vulguem fer servir algun d'aquests recursos. 

Experiència de l'escola projecte - aprenem a utilitzar l'Scratch

Avui ens han visitat els alumnes de tercer de Primària de l'escola Projecte de Barcelona per explicar-nos què és, com funciona i per què serveix l'Scratch. Primer de tot, ens han fet una petita presentació del programa i ens han explicat que l'Scratch és una eina que serveix per programar, crear històries, jocs i animacions les quals es poden compartir amb la resta del món.

Seguidament, com que érem la mateixa quantitat d'alumnes de l'escola Projecte i de la nostra classe, cada un d'ells s'ha posat amb una de nosaltres i ens han ensenyat a fer algunes coses amb el programa. Per tal de fer-ho més senzill, ens han proporcionat unes cartes on s'explicava alguna funció concreta i l'havíem de fer amb el programa. D'aquesta manera he pogut veure les possibilitats que té aquest programa per tal de dur-ho a terme en el futur amb els nostres alumnes.

A continuació, un dels mestres de l'escola ens ha fet una petita explicació del perquè fan sevir l'Scratch a l'escola i quina és la seva finalitat. Amb aquest programa, el que treballen és el pensament computacional ⇒ seqüència, posar un seguit d’instruccions:

• Interacions → una instrucció repetides vegades
• Paral·lelisme → dues coses a la vegada
• Condicionals → posar una condició, si passa una cosa passa una altra
• Dades → una variable
• Operadors → matemàtic, lògic
• Esdeveniments → quan es premi ……

Finalment, de manera anònima hem anat omplint un document del Drive amb una petita reflexió o opinió sobre la sessió d'Scratch impartida pels alumnes de l'escola Projecte

Sessió 10: L’ús dels mitjans i l’educació en comunicació

La sessió d'avui l'hem començat parlant de l'educació mediàtica. Hem de tenir clar que no pel fet d’estar en contacte diari amb la televisió o els mitjans de comunicació sabem fer-ne un bon ús i menys els nens. Per tant, hem d’ensenyar als alumnes a saber utilitzar bé tots aquests mitjans (ràdio, diaris, televisió i Internet) per tal d'extreure'n el màxim de les possibilitats que aquests ens donen.

A continuació hem vist 5 vídeos en relació a l'alfabetisme mediàtic i hem arribat a les següents conclusions:

1. Actualment els infants tenen tot a l’abast i no estan atents a allò que veuen o senten.
2. La televisió o altres mitjans actuen com a un mirall (anorèxia, bulímia…).
3. Els mitjans aïllen a les persones, no tenen relació social amb altres nens.
4. És important reconèixer que estem en una societat que possiblement en un futur serà analfabeta a causa d’aquest mal ús de les tecnologies.
5. S’ha de buscar una solució a partir d'una educació de la comunicació, educar als nostres alumnes.

A continuació, ens hem posat per grups de treball i hem contestat a un seguit de preguntes referents a l’educació mediàtica. A continuació trobeu l'enllaç al document que hem creat amb totes les respostes https://docs.google.com/document/d/141swvu8j878pO_cHhwpbkUtGHdIBmcZUEiEdagw7J-c/edit

Actualment, a Catalunya tenim el CAC (Institució reguladora dels mitjans audiovisuals), que és un organisme que vetlla per què es compleixi la llei referent a allò que s’emet a la televisió. Tot seguit teniu l'enllaç a la web del CAC per si voleu trobar més informació sobre aquest organisme https://www.cac.cat/

Després, hem parlat sobre alguns conceptes bàsics dels mitjans de comunicació de mases: 

1. Actualment tenim molts mitjans de comunicació a l’abast.
2. S’emet el programa o sèrie sense tenir en compte qui ho pot estar veient.
3. Són empreses que volen guanyar diners, per això surten segons quins anuncis degut a que el programa que s’està emeten en aquella franja és molt vist.
4. Enganyen a l’espectador. També poden portar a tenir problemes tipus anorèxia o d’autoestima.
5. És fàcil transmetre idees d’una manera o d’una altra segons el que vols aconseguir amb aquell anunci (ex. la música o els colors)

Finalment, la funció dels mass media podem afirmar que en determinats casos únicament entretenen o informen però en cap cas eduquen, ja que els coneixements que difonen no sempre són educatius, provoquen un aprenentatge vicari, és a dir, aprenem perquè veiem les conseqüències en altres llocs (televisió, sèries, notícies) o en una altra persona i aquests aprenentatges influeixen en la societat.

Per acabar la sessió, hem vist el vídeo de l'anunci de la cocacola del qual hem extret diverses conclusions. Per una banda, El missatge que transmet és bonic, el fill es preocupa per la mare. També ajuda a que ens arribi de manera més emotiva la música que es fa servir i els plans visuals que es fan. Per altra banda, ens trobem davant d'un vídeo que pot arribar a ser una mica masclista, ja que es veu com el pare i els fills estan asseguts al sofà mirant la televisió o jugant amb el mòbil a l'inici de l'anunci mentre la mare ve de buscar feina i la filla està a la seva habitació. Aquestes han sigut algunes de les conclusions en què hem arribat.

El més important de tot és que hem de ser conscients que hem d'ensenyar des de l'escola a fer un bon ús de la tecnologia als nostres alumnes i els hem d'ensenyar a triar i veure quines pàgines o quina informació és verídica i quina no per tal que facin un bon ús i extreguin el major rendiment de les tecnologies i dels mitjans de comunicació.

Sessió 9: Creació de materials didàctics i recursos per a l’aprenentatge autònom

Durant aquesta sessió hem estat parlant sobre diversos materials didàctics que podem crear així com recursos per poder-los fer amb la finalitat que l'alumne pugui adquirir coneixements de manera autònoma. Aquest tipus d'activitat estaria emmarcada en el que denominem "Flipped Classroom". Per tal de poder dur a terme una bona tasca, cal preveure la gestió del treball autònom de l'alumne.

Com a docents podem fer 3 tipus de propostes:

1. Enregistrar explicacions:  Movenote, Educreations (iPad) (permet crear lliçons en vídeo per poder accedir-hi sempre que es vulgui), Lensoo create (iPad i Android)  (igual que l’Educreations, però també disponible per Andorid).
2. Preparar el treball de vídeos de manera autònoma: Edpuzzle (en un moment concret del vídeo pots formular una pregunta a l’alumne), VideoAnt , Videonot.es (VideoAnt i Videonot.es són similars, permet introduir un seguit de preguntes durant el vídeo i l'alumne les ha d'anar responent).
3. Preparar materials per a la posada en comú del treball autònom a l'aula: Kahoot, Mentimeter (similar Kahoot, però pots formular diversos tipus de preguntes), Google Forms (pot funcionar com a formulari auto-avaluatiu)

Per tal de dur a la pràctica i utilitzar una d'aquestes aplicacions, hem realitzat per parelles la següent tasca. En primer lloc, hem triat un d'aquests programes i un contingut específic de primària a treballar. Seguidament, hem creat un producte concret i l'hem compartir amb la resta del grup per tal que totes puguem accedir als diversos materials que hem creat i poder fer una valoració posteriorment. A continuació podeu accedir al material que hem creat amb el programa VideoAnt. Per poder respondre a les preguntes que us fem cal que l'usuari estigui registrat. A mesura que es van registrant respostes a les preguntes es va fent automàticament un registre, fet que permet que el mestre pugui saber qui ha respòs i si és correcte o no el que diu. Enllaç al material didàctic.

Personalment, penso que aquest tipus de programes són útils pel mestre, ja que pot proposar dinàmiques més innovadores i motivadores per l'alumne i així treballar la competència digital dels seus alumnes al mateix temps que està treballant altres continguts curriculars.

Sessió 8: Repositoris i recursos digitals per a l'aprenentatge

Avui en dia, a Internet podem trobar molta informació i molts recursos i material per treballar a l’aula. Però, és molt important conèixer què hi ha per la xarxa i saber triar bé les fonts o recursos que utilitzem, ja que actualment tothom pot penjar recursos però el paper del mestre és clau per saber quins són bons i quins no ho són.

A la sessió d’avui, hem cercat per la xarxa diversos recursos educatius per Primària i hem destacat dues pàgines web molt interessants pel contingut que hi podem trobar. Per una banda, hem accedit a la web “www.mesrecursoseducatius.com” on hi podem trobar molts recursos educatius referents a diversos àmbits i en diverses llengües. Per altra banda, a la web “http://natibergada.cat” trobem un bloc on hi ha diferents recursos educatius classificats per temes i enllaços a altres pàgines web amb més recursos. A part d’aquestes dues webs, a la xarxa podem trobar-ne molts més.  

Seguidament, per poder treballar en la recerca de recursos educatius, se’ns ha proposat una tasca de grup. L'objectiu era encetar la creació d'un espai on quedi constància de diferents pàgines webs interessants sobre una temàtica en concret, és a dir, fer una espècie de registre de diferents recursos digitals on tothom que vulgui hi pugui accedir. Per a fer-ho tenim diferents formats:

1. Bloc o Google Drive → podem crear una pàgina web o document on-line on posar l’enllaç i a sota una breu descrpció del que podem trobar dins de l’enllaç.  

2. Crear un espai on podem filtrar allò que estem buscant → Un exemple d’aquest tipus d’espai seria el Chrome Web Store, que seria una espècie de Google Play o AppStore on podem filtrar allò que estem buscant, ja sigui un joc o un document. En aquest segon cas, haurem de decidir com ordenem i pensem la informació que hi posem.

A partir dels diversos exemples de recursos, hem començat a preparar la nostra proposta. Amb el meu grup hem optat per utilitzar el Google Formularis per tal de poder obtenir un registre de pàgines web sobre matemàtiques. Per poder començar amb la tasca, hem hagut de seguir els següents passos:

1. Definir quins camps d’informació crèiem que serien útils per omplir una base de dades que sigui útil a una escola.

2. Un cop escollides les dades hem de lligar-les amb les preguntes que s'hauran de fer posteriorment.

3. Haurem de tenir en compte, també, on ho buscarem, la situació de l'aula i la organització de les fonts d'informació que utilitzarem.

4. També haurem de definir quins criteris usarem per tal de classificar i ordenar la informació i els recursos que trobem.

5. Diferents propostes per tal d'ordenar la informació i crear la nostra base de dades:

A continuació, trobeu l’enllaç al formulari que hem creat per fer aquest registre https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/forms/d/e/1FAIpQLSeJqLutlMlnY2JEq2y_63eCxVsE9cuNyoSbmKhmP6zXpyeTig/viewform?usp=sf_link . Cada vegada que algú respon aquest qüestionari queda tot registrat en un Excel automàtic que es crea al Google Drive i, des d’allà tothom que hi tingui accés podrà buscar aquell link que tracti el tema que vol treballar a l’aula (enllaç a l’Excel ).

Personalment, penso que aquest tipus de tasca és molt útil per dur-la a terme els docents a les escoles amb la finalitat de compartir entre companys diversos recursos i materials així com l’experiència que cada un ha tingut amb aquell material. 

Pla TAC de l'escola de pràctiques

Per conèixer quin ús fan de les TAC a la meva escola de pràctiques, juntament amb 2 companyes de la classe que han fet les pràctiques a la mateixa escola que jo, ens vam plantejar un seguit de preguntes per tal de formular-les al responsable de tecnologia de l’escola. Aquestes preguntes eren:

1. Teniu Pla TAC? Des de quan està en funcionament?
2. Qui s’encarrega d’aquest Pla? De revisar que es compleixi i de reformular-lo?
3. Com funciona aquest Pla? És present a tots els cursos de primària?
4. Quines tecnologies utilitza?

Després d’haver entrevistat al responsable de tecnologia, podem afirmar que a l’escola disposen del Pla TAC, ja que es van veure amb la necessitat d’equipar l’escola de tecnologia. Primer van introduir les PDI l'any 2008-10, posteriorment el curs 2010-11 els armaris de portàtils i el Garbí Virtual (moodle), el curs 2012-13 va iniciar-se la Robòtica i es van substituir les PDI per TV. El curs 2014-15 va comprar-se una impressora 3D. Aquest curs 2016-17 s'han incorporat robots a Educació Infantil. I, actualment tots els alumnes des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat porten el seu dispositiu (tauleta) i la resta de l’escola poden utilitzar els armaris de tauletes i portàtils disponibles a l'escola. Aquestes tauletes (iPads) estan connectats a través del sistema d’AirPlay a totes les aules. El fet que tot estigui connectat dóna transparència als dispositius i els coneixements i l'intercanvi d'informació pot fluir sense problemes. Tots els mestres de l’escola (o la majoria) tenen formació i /o la segueixen reben sobre l’ús de les TIC. i setmanalment s'imparteixen les "Pastilles TIC", compartint coneixements entre els companys del Claustre. L’ús de les TAC també facilita el treball amb aquells alumnes amb dificultats d’aprenentatge i en tot moment estan en contacte amb el DOP (Departament d’Orientació Psicopedagògica).

Aquest pla es coordina setmanalment  mitjançant els Caps de Departament de les diferents Competències, aplicant les possibilitats que ofereix transversalment en les diferents matèries. I, anualment es fa una avaluació del pla a través de les aportacions de la resta de mestres i dels membres del Departament.

Sessió 7 (2): Experiència d'en XNAP (gimcana telemàtica interactiva) i proposta de treball

A la sessió d'avui se'ns ha presentat una experiència que es va dur a terme fa uns anys a una escola de primària (si cliqueu aquí podreu accedir a la web utilitzada durant l'experiència). Aquesta experiència consistia en realitzar una gimcana telemàtica interactiva, és a dir, a mantenir relació a distància a través de l'ordinador. En el cas d'aquesta experiència, els alumnes mantenien una relació virtual amb un personatge fictici (portat pel mestre) amb el qual establien un diàleg i aquest els generava situacions on ells havien de resoldre petits problemes. El mestre, a través dels problemes que els plantejava en nom d'aquest personatge aprofitava per treballar altres àrees però d'una manera més motivadora pels seus alumnes. 

Pel que fa a nosaltres, se'ns ha plantejat la possibilitat de realitzar una tasca similar en col·laboració amb l'escola Collaso i Gil de Barcelona. Després d'haver posat en comú diverses idees, hem decidit prendre com a fil conductor el segrest d'un espia (nosaltres adoptem el paper de l'espia) per tal de plantejar reptes, enigmes, problemes als alumnes d'aquesta escola. Un cop decidit el fil conductor, ens hem organitzat de la següent manera: Cada setmana un grup  es comunica amb l’escola i els proposa un enigma.

Realitzar aquest tipus de pràctica penso que ens pot ajudar per agafar recursos i estratègies que, el dia de demà podrem dur a terme amb els nostres alumnes. 

Sessió 7 (1): El Pla TAC de centre

Tot centre hauria de tenir un Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement) on es recullen les característiques actuals del centre en relació a les TAC, es defineixen els objectius i es planifiquen les actuacions que es duran a terme pel que fa als aspectes organitzatius, didàcticopedagògics i curriculars respecte les TAC.

El Departament d'Ensenyament de Catalunya ha elaborat un document on s'especifica què ha de constar a cada apartat i dóna algunes orientacions. Quan entrem a la pàgina web del Departament que tracta sobre el Pla TAC (enllaçat més amunt) ens trobem amb aquesta imatge on està enllaçat tot allò que caracteritza cada apartat d'aquest.

Inicialment, la informàtica es considerava un dels objectius d’aprenentatge i estava considerada com una assignatura on l’objectiu era saber fer servir l’ordinador. Després, aquesta s’ha considerat com a un recurs per aprendre qualsevol dels altres continguts educatius. Actualment podem generar situacions per tal que l’alumne pugui construir individualment el seu propi coneixement. Tot i poder generar aquestes situacions, ens trobem davant de dos tipus de factor que mediatitzen aquest ús a les escoles.

Primerament, ens trobem les barreres de primer ordre que serien les que no depenen exclusivament del professorat i serien les següents:

1. El grau d’accés als ordinadors, connexions i programari.

2. La disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies.

3. El grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a terme aquestes tasques.

Seguidament, trobem les barreres de segon ordre que serien les creences del professorat en relació a (aquestes ens afecten més directament als docents):

1. L’ensenyament-aprenentatge.

2. Al paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu.

3. Al tipus de pràctiques metodològiques que adopten.

Personalment, penso que és important que tots escola que vulgui utilitzar les TAC a les seves aules disposi d'aquest Pla per tal de garantir i tenir clar quina és la finalitat d'aquest ús pels alumnes. És molt important que tot el que es faci a l'escola tingui un sentit, uns objectius i una finalitat clara i, a partir d'aquest Pla, ens podem assegurar que això passi pel que fa a les tecnologies. Tanmateix, degut a que estem en un moment on la tecnologia està present en el nostre dia a dia i, també a les aules, les 24 hores dia, hem de tenir molt clar com les usem a l'escola i què pretenem aconseguir amb elles.

Sessió 6: La competència digital docent

A la sessió d'avui hem continuat parlant de la competència digital però, en aquest cas, de la competència digital del docent. Per conèixer que significa que el docent sigui competent en l'àmbit digital hem consultat el document La competència digital docent a Blanquerna. En aquest enllaç es pot veure tot d'informació referent a aquest tema però, la més significativa i a tenir en compte com a futurs treballadors de l'àmbit educatiu és el fet que en un futur pròxim s'exigirà un certificat de la competència digital per tal de poder exercir com a docent (més informació sobre el certificat). Aquest certificat està format per la Competència Digital Instrumental (CDI) i la Competència Digital Metodològica (CDM). Per saber què inclou cada competència hem treballat els següents documents:

• Continguts de la Competència Digital Instrumental (CDI) → es tracta d'un llistat de continguts organitzats en 8 competències que tot docent ha de saber.
• Continguts de la Competència Digital Metodològica (CDM) → està etructurat en 5 dimensions. S'explica en què consisteix cada dimensió la qual està formada per indicadors de la CDM i ens marca 3 nivells: 
• Nivell Bàsic → individual què pots fer.
• Nivell Intermedi → que pots fer dins de l’aula
• Nivell Avançat → el que es pot fer a l’escola (per exemple com a coordinador del departament de TAC)

Seguidament hem elaborat un power point col·lectiu, on cada grup ha posat exemples del que pot fer un mestre referent a cada descriptor quan a la competència digital metodològica.

Power point col·lectiu

Sessió 5: Models pedagògics vinculats a l'ús de les TIC i competència digital a primària

A la sessió d'avui hem posat en comú els diversos models pedagògics que vam començar a tractar a la sessió anterior. Aquests quatre models són: 

- SAMR/RAT (Més informació sobre SAMR, Més informació sobre RAT)

- ACOT2 (Més informació)

- TPACK (Més informació)

- Flipped Classroom (Més informació)

Penso que és important tenir en compte aquests quatre models per tal de fer un bon ús de les TIC a l'aula i no caure en el parany d'utilitzar les TIC com un recurs per seguir realitzant una classe magistral i tradicional.

A continuació, hem començat a treballar la competència digital a primària a partir del document anomenat "Competències bàsiques de l'àmbit digital" expedit pel Departament d'Ensenyament, on s'exposa tot allò que ha d'aprendre un alumne durant la primària pel que fa a l'àmbit digital.

Degut a que no coneixem aquest document, ens l'hem repartit en grups. Cada dos grups treballa una dimensió i, a la vegada, cada subgrup treballa unes competències de la seva dimensió. L'objectiu d'aquesta tasca és que coneguem la totalitat del document, és a dir, saber de què parla, com està estructurat, què hi podem trobar i entendre’l, veure quina utilitat pot tenir a l’aula i com i quan el podem fer servir. Per poder aconseguir això, cada grup farà una petita exposició de la part del document que li ha tocat explicant de què tracta la dimensió i les competències que hi formen part i com ho podem treballar a l'aula.

Sessió 4 (2): Models pedagògics vinculats amb l'ús de les TIC

Avui, també hem estat parlant sobre diverses aplicacions per fer presentacions. En el cas d'avui, ens hem centrar en les infografies (transmetre tot tipus d'informació de manera gràfica). El fet d'utilitzar aquest tipus de recurs, ens obliga a saber triar molt bé què volem posar i de quina manera ho podem fer perquè quedi molt clar i molt visual pel lector. És important que la infografia parli per si sola, és a dir, que qualsevol persona, només mirant-la i llegint el que hi posa, ha de saber de què tracta. Actualment, trobem diversos programes o aplicacions per fer infografies com Info.gram, Piktochart, Easel.ly, Canva, entre d'altres. 

A continuació, podreu veure la infografia que hem hagut de fer amb el meu grup de treball sobre la Flipped Classroom relacionada amb la Taxonomia de Bloom. Per fer-ho, hem utilitzat l'aplicació Piktochart, la qual la podem trobar en línia: 

Aquí podreu trobar l'enllaç a la programa per si voleu fer-ne alguna. 

Sessió 4 (1): Què és Twitter i com funciona?

Aspectes que desconeixia abans de la lectura de l'article escrit per Raquel Rubín sobre la xarxa social Twitter: 

• Possibilitat de crear llistes segons el contingut d'aquests. 
• Possibilitat de crear llistes de preferència. 
• Utilitzar-la per buscar feina o per buscar personal a través dels hashtags. 
• Utilitzar la teva compta de Twitter com si fos un CV dinàmic on demostres dia a dia la teva valia professional. 

Després de parlar-ne a classe, penso que és bo que per la nostra experiència laboral, tinguem una compta de Twitter per tal de poder compartir tot allò que té a veure amb la nostra professió. Tanmateix, ens permetrà deixar, de manera virtual, constància sobre els nostres interessos en relació a la nostra vocació. Finalment, també és una bona eina per estar al dia dels canvis que hi ha en el món respecte a l'àmbit de l'educació, així com ofertes de treball o obertura de la borsa pública o convocatòria d'oposicions de manera més ràpida i al moment. 

Sessió 3: Canvi de paradigma educatiu. Connectivisme

Per començar, hem parlat sobre un nou concepte, el connectivisme. Tot i ser un terme desconegut com a tal, hem pogut relacionar el mot amb els nostres coneixements previs per arribar a la conclusió que connectivisme significa connectar els nostres coneixements amb els altres usuaris i també establir connexions entre tota la informació que anem trobant.

És important que tinguem clares una sèrie de característiques de l'aprenentatge:

• El coneixement és continu → s’aprèn a tot arreu i durant tot el moment. No aprenem les coses per si després les necessitem, les aprenem en el moment en què les necessitem. Això pot ser degut a que actualment tenim tot tipus d’informació a l’abast i no cal saber-ho tot abans, sinó que ho podem anar aprenent depenent de les nostres necessitats i interessos.
• L’aprenentatge és cocreatiu → el compartim tot creant-lo. També, l’aprenentatge és complex, lineal i estructurat. 
• S’aprèn en cercles concèntrics → si et sona una informació ja la pots relacionar amb d’altres però si no et sona has de cercar més informació. D’aquesta manera et vas apropant al nucli del coneixement. 
• L’aprenentatge és incert → les coses no són certes fins que passen de veritat. Això té relació amb el fet de l’existència d’un currículum variable. 
• Hem de ser conscients de què fem i perquè ho fem. Important crear situacions motivadores per tal que tinguin interès en allò que els proposem. 

Per tal de poder fer un canvi de paradigma educatiu és important que tinguem clar tot l'esmentat anteriorment, ja que actualment encara en molts centres s'ensenyen els continguts de manera separada depenent de l'assignatura i, el que hem d'intentar és establir relacions entre ells. És a dir, hem de connectar coneixement i aprenentatges per tal que siguin el més significatius pels alumnes.

Seguidament, hem conegut una nova aplicació anomenada VideoNot. Aquesta aplicació ens permet realitzar la mateixa acció que fem quan llegim un text i anem subratllant o anotant els aspectes important d'aquell text. En aquest cas, ens permet afegir comentaris en el moment que ho necessitem del vídeo. Aquesta aplicació ens pot ser molt útil per quan haguem de visualitzar un vídeo i ens interessi remarcar què passa en un punt concret i, d'aquesta manera, podrem anotar quan passa això.

A continuació podeu veure una imatge de l'aplicació. A la part esquerra de la pantalla podem anar veient el vídeo i, a la dreta, anem anotant tot allò que volem a mesura que anem veient el vídeo. Tanmateix, podem realitzar un mateix document amb més d'un vídeo. Finalment, cada arxiu se'ns guarda de manera automàtica al Google Drive.

Finalment, hem realitzat una dinàmica anomenada metodologia del puzzle on cada membre del grup tractava una de les preguntes proposades pel mestre. Un cop assignada quina pregunta feia cada membre, ens hem agrupat per experts i hem reflexionat sobre aquesta. Finalment, hem tornat amb el nostre grup de treball i hem posat en comú tot el que havíem parlat amb la resta d'experts. Un cop posat en comú totes les idees, hem elaborat un document on queda reflectit què pensem respecte diferents qüestions que tenen com a objectiu reflexionar "Cap a on hauria d'anar el canvi de paradigma educatiu?". Si cliqueu aquí podreu accedir al document que hem elaborat amb el meu grup.

Sessió 2: Identitat digital i Entorn personal d'aprenentatge (PLE)

Hem estat parlant sobre què creiem que era la identitat digital i les conseqüències d'aquesta. Després de posar en comú tot el que pensàvem, puc dir que la identitat digital és l'empremta que deixa cada usuari a la xarxa ja sigui a través de la interacció amb altres usuaris o a través de les pròpies aportacions en aquesta. Aquesta empremta la podem deixar a través de diverses plataformes com Facebook, Twitter, Instagram, etc. És important que tot usuari tingui present que el principal responsable del que hi ha o no a la xarxa és ell mateix, Tot i això, cal tenir present que no podem controlar tot el que es penja a la xarxa, ja que en determinades ocasions no depèn de nosaltres directament, sinó del nostre entorn més proper o de la societat on vivim. Però, tot i tenir una part negativa que principalment és la falta de privacitat també n'hi ha de positiva. A continuació podem veure alguns avantatges i inconvenients: 

Avantatges:

• Accedir a la informació al moment.
• Compartir amb tothom informació sobre determinats temes.
• Facilitat de localització per feina, si tenim algun problema ens poden venir a ajudar.

Inconvenients:

• Tothom té accés a la nostra identitat digital: societat controlada, tothom pot saber on estem, amb qui estem, què fem.
• Vulneració de la privacitat.

Ara bé, com a docents hem de saber transmetre als nostres alumnes tant els perills com els beneficis que pot tenir l'ús d'Internet. Per tal de fer-ho més proper a ells podem portar a testimonis reals amb la finalitat que els hi expliquin en primera persona la seva experiència.

També hem parlat sobre l'entorn personal d'aprenetatge (PLE), el qual consisteix en un mapa visual sobre les aplicacions o recursos digitals que utilitzem en el nostre dia a dia per realitzar tot tipus de tasques. A continuació es pot veure el meu PLE que he elaborat amb l'aplicació Connected Mind.

Enllaç al meu PLE